http://www.jornadespl.org Comunicacions presentades a les JPL daily 1 2008-11-27T16:23:59Z http://www.jornadespl.org/biblioteca/vi-jornades/comunicacions/aplicacions-hibrides-matlab-i-software-lliure Les Aplicacions Híbrides, escrites unint llenguatges interpretats i compilats, guanyen espai dins de la simulació en Ciència i Enginyeria dia a dia. La tendència actual és utilitzar Matlab com a base. El Programari lliure disposa d'eines com Octave i Python superiors a Matlab en la construcció d'aquestes aplicacions. No publisher Guillem Borrell i Nogueras Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es 2011-05-27T19:16:04Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/vii-jornades/comunicacions/aprenentatge-de-la-programacio-al-citilab-squeak-i Aquest article vol ser un recull de les primeres experiències al Citilab apropant la programació dels ordinadors a la gent del carrer. Sense cap requeriment previ, qualsevol pot inscriure's a algun dels cursos de la nostra oferta docent en programació. Això ha estat possible principalment gràcies a l'existència de programari adequat, tot ell realitzat en entorns Smalltalk: Scratch per a nens petits (i no tan petits!), BotsInc com a iniciació a l'Smalltalk i el mateix Squeak, implementació open source d'Smalltalk utilitzada en la creació del programari esmentat, per a programadors experimentats. No publisher Jordi Delgado Pin Licensed under a Creative Commons By-Nc-Sa license 2011-05-27T19:16:07Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/vi-jornades/comunicacions/auditoria-i-programari-lliure Actualment les noves tecnologies i la informació que aquestes gestionen representen un element clau dins les organitzacions. La necessitat de millorar l’eficiència i eficàcia dels processos tecnològics fa imprescindible l’establiment de mecanismes de control intern. En aquest document s’analitzen els avantatges i els inconvenients de l’ús de programari lliure des de la perspectiva d’auditoria i control. No publisher Joan Puig i Sergi Blanco Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es 2011-05-27T19:16:04Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/v-jornades/comunicacions/civtat-a-web-application-based-on-rest-and-xforms Most of web applications built today are founded on application servers. Those applications maintain most of the user interaction state in the server. This fact poses some scalability issues. In the project CIVTAT, we are developing a web application to manage the inhabitants data of a municipality. The architecture of CIVTAT concentrates the interaction state in the client. Thus, very light servers are obtained. The application is heavily founded on REST paradigm and it makes an intensive use of W3C standards. No publisher Sebastià Vila-Marta, Eulàlia Formentí, Ramon Navarro-Bosch, Maria Soler-Climent. Càtedra de Programari Lliure de la UPC. Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es 2011-05-27T19:16:01Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/vi-jornades/comunicacions/clam-un-entorn-de-construccio-visual-daplicacions-daudio En aquest article presentem CLAM, un entorn (framework) en C++, guardonat internacionalment, que ofereix una completa caixa d'eines per fer recerca i desenvolupament en el domini de l'audio i la música. CLAM ofereix un model abstracte per sistemes multimedia i inclou un repositori d'algoritmes de processat i tipus de dades, així com també totes les eines necessàries per l'entrada i sortida d'audio i control. Adicionalment, l'entorn conté una sèrie d'aplicacions llestes-per-usar per realitzar tasques com analisis i síntesis espectral de l'audio, desenvolupament de plugins a temps real i extracció de descriptors i anotació de meta-dades. L'article es centra, però, en les eines de prototipatge ràpid que permeten explotar totes aquestes funcionalitats a base de construir aplicacions eficients i multi-plataforma de forma totalment visual sense necessitat de programar. No publisher Pau Arumí, David García, Xavier Amatriain Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es 2011-05-27T19:16:05Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/v-jornades/comunicacions/compartiendo-contenidos-en-aplicaciones-web-apc-actionkit-1 En primer lugar se describen las formas de compartir contenidos en aplicaciones web, para luego presentar el proyecto ActionKit. También hacemos un repaso práctico de las soluciones existentes para compartir contenidos en Drupal y de las características del proyecto ActionKit. No publisher Marc Montañes - Cargol.net Solucions Lliures Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es 2011-05-27T19:16:02Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/v-jornades/comunicacions/configuracio-i-personalitzacio-d-un-espai-plone Nivell mitjà No publisher Roberto Díaz Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es taller 2011-05-27T19:16:01Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/v-jornades/comunicacions/catix-distribucio-linux-basada-en-debian-i-en-catala La CÀTix és una distribució basada en Debian i en català que permet l'ús directament des del DVD o CD-ROM i també pot ser instal·lada molt fàcilment. S'explicaran les característiques pròpies, com la instal·lació total i parcial, el fitxer d'imatge comprimida i la persistència. També es veurà com instal·lar en una partició, directori o fitxer. S'explicaran detalls tècnics i trucs. No publisher Antoni Mirabete Terés Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es 2011-05-27T19:16:01Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/vii-jornades/comunicacions/dacco-diccionari-angles-catala-de-codi-obert Dacco, Diccionari Anglès-Català de Codi Obert, és un diccionari lliure. Dacco ja té una història consolidada, així com una sèrie de recursos. Disposa de més de 30.000 paraules amb diversa informació com ara exemples, notes d'ús, enllaços, fotos... El projecte Dacco ofereix diversos recursos lingüístics, interessants tant per estudiants de català com d'anglès. En aquest article es comentarà què ofereix Dacco, la seva història, les seves motivacions i la importància de disposar de recursos culturals de lliure accés. No publisher Carles Pina i Estany Licensed under a Creative Commons By-Sa license 2011-05-27T19:16:07Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/v-jornades/comunicacions/desarrollo-de-una-plataforma-de-voip-basada-en-software-libre-1 Este artículo proporciona una serie de indicaciones tanto para el desarrollo de una plataforma de VoIP, mediante el uso de herramientas de software libre, como para la implementación de servicios de valor añadido en un ambiente avanzado de telefonía y servicios multimedia en general. La plataforma de VoIP que se propone es abierta, flexible, escalable y esta basada en librerías abiertas. Además sigue el principio de que todo servicio multimedia puede ser accesible mediante el protocolo SIP, sea cual sea la naturaleza del servicio, como por ejemplo videoconferencia o streaming. El principal objetivo de este trabajo es presentar una solución que pueda servir para mejorar la infraestructura telefónica de un usuario en un entorno residencial o de una PYME, proporcionando nuevos servicios (p. ej. servicios de centralita como la captura de llamada, transferencia de llamada, etc.) con un coste bajo, sin la necesidad de contratar ese servicio con el operador de telecomunicaciones, ni realizar ninguna inversión importante (por ejemplo la compra de una centralita). Los mismos principios se pueden aplicar a operadores de telecomunicaciones o terceras partes que implementen y ofrezcan servicios de valor añadido que serán proporcionados al usuario final. No publisher André Ríos, Jesús Alcober y Antoni Oller Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es 2011-05-27T19:16:02Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/v-jornades/comunicacions/desenvolupament-d-una-eina-correctora-d-eles-geminades-per-a-documents-pdf Des que fa gairebé un segle l'Institut d'Estudis Catalans va establir el caràcter de la Ela Geminada (L·L) com a normatiu per a la representació d'un determinat so de la nostra llengua (les «Normes Ortogràfiques» de la llengua catalana del 1913), la correcció en la composició d'aquest dígraf s'ha anat degradant de forma inversament proporcional a la flexibilitat de les tecnologies utilitzades per a la seva representació: dels sistemes mecànics de composició amb tipografia de metall fins a l'ordinador personal amb tipografia digital. Una colla de professionals (que treballem la llengua, la tipografia, els sistemes d'informació i composició) ens hem proposat normalitzar l'ús de la Ela Geminada en quatre aspectes fonamentals: 1. Per a una correcta composició 2. Per a una correcta indexació/cerca 3. Per a un ús directe, eficient i evitar-ne la falta d'ortografia 4. Per divulgar la singularitat d'aquest caràcter únic al món. L'èxit del projecte es fonamenta en tres objectius: A. Demanar a Unicode la rectificació del caràcter "l·" (ldot) codi <0140> per "l·l" amb el mateix codi, i del caràcter "L·" (Ldot) codi <013F> per "L·L" també amb el mateix codi. B. Confecció d'un manual d'ús per a tipògrafs i dissenyadors on es donarien les pautes bàsiques per a construir la Ela Geminada sota qualsevol estil, mantenint sempre un acord de mínims tipogràfics obligatoris. C. Homologació d'un teclat català (usant el joc de caràcters "Latin Extended-A") on la Ela Geminada aparegui novament com una tecla directa (tal com havia estat en les màquines d'escriure de margarida). El desenvolupament d'una eina correctora d'Eles Geminades per a documents PDF forma part només d'una solució parcial per resoldre provisionalment els punts 1 i 2 esmentats anteriorment. En relació al disseny d'aquest programari exposarem: # Del llenguatge en què serà programat i el flux de treball que seguirà l'aplicació. # De les eines en les quals es fonamenta, ja desenvolupades i en producció real en temes paral·lels, que ens suposen tenir resolta un 75% de la feina. # Del calendari previst per la seva presentació. # De la crida que fem a trobar col·laboradors per complementar: * L'execució com a servei OnLine gratuït a la futura http://www.L·L.cat * Disseny i construcció d'una interfície d'usuari * Possibles lligams amb d'altres projectes o programaris existents * Ampliació del seu ús a d'altres problemàtiques de correcció (per exemple l'apòstrof) No publisher Marc Antoni Malagarriga i Picas Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es 2011-05-27T19:16:02Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/v-jornades/comunicacions/desenvolupament-de-productes-plone-amb-archgenxml L’ArchGenXML és un generador de codi per productes de Plone basats en els ArcheTypes. L’ArchGenXML crea l’estructura del producte i tot el codi python necessari a partir d’un model UML usant fitxers XMI (.xmi, .zargo, .zuml). A la pràctica per a la creació del nou producte caldrà utilitzar una eina per crear aquests diagrames UML (Poseidon UML en el nostre cas) i un cop guardat el model en format XMI executarem l’ArchGenXML generant l’arbre de directoris del producte a punt per ser instal.lat al Plone. No publisher Lluís Clotet i Vilalta Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es tutorial 2011-05-27T19:16:01Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/vii-jornades/comunicacions/desplegament-duna-xarxa-mpls-lliure-amb-gnu-linux El projecte MPLS-Linux permet convertir un ordinador que executa el sistema operatiu GNU/Linux en un commutador d’etiquetes MPLS. Això és especialment interessant en l'àmbit acadèmic i d’investigació, ja que permet desenvolupar una xarxa MPLS sense les restriccions pròpies del maquinari comercial o dels simuladors basats en programari. En vista a les oportunitats que ofereix, en aquest article es descriu el procés per desplegar una xarxa MPLS lliure utilitzant el sistema operatiu GNU/Linux i el programari MPLS-Linux. Aquest procés inclou el disseny de la xarxa, la instal·lació i configuració dels equips i, finalment, la comprovació del correcte funcionament. Per acabar, s'analitza les diferents alternatives per continuar treballant en el desenvolupament de projecte MPLS-Linux i es presenten les conclusions del treball realitzat. No publisher Pere Tuset Licensed under a Creative Commons By-Nc-Sa license conferencia 2011-05-27T19:16:07Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/vi-jornades/comunicacions/dgp21-entorn-de-desenvolupament-iexecucio-daplicacions Dgp21 es un entorn d'execució d'aplicacions client–servidor en 3 capes: Servidor d'Aplicacions, Motor de Base de Dades i Aplicació client que incorpora el seu propi entorn de desenvolupament d'aplicacions. És un sistema orientat al desenvolupament ràpid d'aplicacions ERP. Considerem que és una molt bona alternativa a les aplicacions tipus web, aportant els següents avantatges: estalvi d'ample de banda de comunicacions molt significatiu, manteniment més fàcil i major interactivitat de l'aplicació client amb l'usuari. Tots els components del sistema han estat escrits en llenguatge C i C++. El sistema i les aplicacions desenvolupades tenen llicència lliure. No publisher Julio Castro Digón. Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es 2011-05-27T19:16:05Z Article http://www.jornadespl.org/biblioteca/v-jornades/comunicacions/diposits-colb7lectius-d-e-informacio-programari-lliure-i-acces-obert-un-binomi-guanyador <p>El Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA) i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) des del 1999, com a fruït del llavors Pla Estratègic Catalunya en Xarxa, promouen activitats per posar continguts a la xarxa en accés obert. Això s’ha materialitzat, de moment, en la posada en marxa de tres dipòsits col•lectius d’e-informació: Tesis Doctorals en Xarxa (TDX), Dipòsit de la Recerca de Catalunya (RECERCAT) i Revistes Catalanes amb Accés Obert (RACO). <p>Al febrer de 2001 va néixer el TDX (www.tesisenxarxa.net), que permet la consulta de més de 3400 tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d’altres comunitats autònomes. Al setembre de 2005 es va inaugurar RECERCAT (www.recercat.net), un dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d’investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc. El tercer dipòsit, RACO (www.raco.cat), s’ha posat en marxa a març de 2006, fent possible la consulta, en accés obert, dels articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes. <p>Per al desenvolupament de tots tres dipòsits s’ha usat programari lliure. Per al TDX es va adaptar l’ Electronic Theses and Dissertations (ETD) de la Universitat de Virgina Tech. Per a RECERCAT, el DSpace, fet pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i Hewlett-Packard (HP). I per a RACO s’ha fet servir el Open Journal Systems (OJS) del Public Knowledge Project (PKP). <p>La comunicació pretén explicar breument què són aquests tres dipòsits, els beneficis obtinguts pel fet que hagin estat desenvolupats sota programari lliure i que les tesis, els documents de recerca i les revistes que contenen siguin en accés obert. Programari lliure i accés obert, un binomi guanyador. No publisher Ricard de la Vega (Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA))<br> Aquesta obra està subjecta a una llicència Reconeixement-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 Espanya de Creative Commons. Per veure'n una còpia, visiteu http://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.5/es 2011-05-27T19:16:00Z Article